dimecres, 29 de maig de 2013

Convideu-los a un xàmbit

Foto: Toni Marzal

Fa calor. No fa molts anys, si feia oratge bo, els xambiters encetaven temporada per falles. Encara que per març ja se sap: igual plou que neva que fa ras. Baixen els músics vestits de mànega curta doncs, i entre el camejar de la processó i la bufera, el cos se’ls arbora. I se’ls transpinta la marxa. Ara paren, ara mouen, ara sonen. Fem foc o fugim?, dirien, si foren roders. Però són músics. Músics un dia de març faller, acalorats, fatigats, atordits potser. Sembla ser que n’hi ha alguns que tiren avant, rostària avall, i d’altres que paren per refer l’alè i recompondre la colla. Ieee, on aneu? Els qui van davant s’aturen perquè han reconegut la veu que els crida. Paren de tocar i esperen instruccions, o les debaten tots junts. Si per un cas hi passava, casualment, improbablement, un xambiter, d’aquells antics –ja extingits–, espentant el carro, els músics acalorats li’n demanarien un, de xàmbit. De vainilla, podria ser. Fa calor. I els músics refan l’alè. Encara com ara van costera avall. Quan mouran de nou, potser atacaran un pasdoble, i en un bufit depassaran els revolts del Torreó, i en arribar al desaparegut Trinquet de les Ànimes els esperits que encara hi ronden saludaran, invisibles, el pas de la festa, i envejaran els músics, tan vius, i la primerenca calor de març, tan suaument càlida. Calor de falles. Que no pare la música. Doneu-los aigua fresca, als músics ardits. O convideu-los, si poguera ser, a un xàmbit. 
 
Publicat al fanzine El verí del foc de la Falla Juan Ramon Jiménez de Xàtiva (2012)

1 comentari:

  1. Els xambiters que recorde són els de "helados Norte" que tenien el magatzem en el carrer Montcada, en casa o al costat de l'administrador aquell homosexual el nom del qual no recorde; molt simpàtic per cert amb el qual no vaig tenir cap contacte a pesar que el pelat i Eulògio, el marit de la Quica... mantenien bastant relació amb aquella persona. ha passat molt temps. Caldria seure una vesprada a l'albereda i fer-se'n una mentre la gent va desgranant aquells records que tots tenim gairebé a la punta de la llengua però que no acaben de dissenyar-se...

    ResponElimina